Àrea temàtica
Teledetecció > Sèries i constel·lacions

ca - Gaofen n m

Definició
Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona (a excepció del satèl·lit Gaofen-4, amb òrbita geosíncrona), gestionada per la CNSA i destinada a l'obtenció d'imatges d'alta resolució gairebé en temps real per a la prevenció dels desastres naturals, el seguiment del canvi climàtic, l'elaboració de cartografia i l'estudi del medi i dels recursos.

Quan estigui completa estarà formada per 14 satèl·lits, els quals suposen la implementació del Sistema d'observació d'alta resolució de la Terra de la Xina, denominat CHEOS (China High-resolution Earth Observation System), juntament amb dirigibles d'observació de l'estratosfera i plataformes d'observació aèria.

- El satèl·lit Gaofen-1, a una altitud nominal de 645 km, va ser llançat el 26 d'abril de 2013.
- El satèl·lit Gaofen-2, a una altitud nominal de 631 km, va ser llançat el 19 d'agost de 2014.
- El satèl·lit Gaofen-8, a una altitud nominal de 475 km, va ser llançat el 26 de juny de 2015.
- El satèl·lit Gaofen-9, a una altitud nominal de 650 km, va ser llançat el 14 de setembre de 2015.
- El satèl·lit Gaofen-4, a una altitud nominal de 35786 km, va ser llançat el 28 de desembre de 2015.
- El satèl·lit Gaofen-3, a una altitud nominal de 758 km, va ser llançat el 9 d'agost de 2016.
- El satèl·lit Gaofen-10 va fallar el dia del seu llançament, el 31 d'agost de 2016.
- El satèl·lit Gaofen-5 està previst que sigui llançat l'any 2018.

Els satèl·lits Gaofen-1, 5, 8 i 9 travessen l'equador a les 10:30 (node descendent); el satèl·lit Gaofen-2 travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent), i el satèl·lit Gaofen-3 travessa l'equador a les 6:00 (node descendent).

Literalment, en xinès la denominació Gaofen significa 'alta resolució'.

Principals sensors: PMS (Gaofen-1), WFV (Gaofen-1), PMS-2 (Gaofen-2, 8 i 9)

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6